Som una companyia dedicada a la salut i al benestar, amb vendes internacionals en més de 70 països a tot el món. Mantenint sempre un esperit innovador i de sostenibilitat, Uriach segueix sent una estructura familiar independent.
Els nostres principis tenen com a base el mateix experit que ens va portar, fa més de 180 anys, a crear el que és avui dia Uriach. És per això que som el laboratori més antic d'Espanya i el segon d'Europa. I això ens fa ser únics i autèntics.
Tenim per endevant un repte important que assumim amb orgull i il·lusió. A Uriach els propòsits són col·lectius i són resultat d'integrar herència i projecte. Som història i passat, i també som futur i innovació, capacitat de transformar i obrir nous camins.
Missió i visió
Millorar la salut, la qualitat de vida i el benestar de les persones a tot el món, a través de productes i serveis que mantinguin sempre la qualitat i la ètica que tradicionalment hem garantit.
Ser un referent mundial en el camp de la salut i qualitat de vida, acompanyant a les persones en el seu benestar, amb progrés, sostenibilitat i una actitud socialment responsable.
Història
L’orígen de la companyia està -com el de tants altres negocis familiars creats per la incipient burgesia industrial del segle XIX- en un modest treball en un comerç.
Juan Uriach Feliu, sent quasi un minyò, arriba a Barcelona i comença a treballar en una drogueria situada al número sis del Passeig del Born, propietat de Rafael Vilaclara Euras. Fill d’un moliner, neix a Sant Andreu de Palomar -un antic municipi del segle XVIII situat al nord del casc urbà de la ciutat- i es veu obligat a emigrar a Barcelona perquè l’activitat del molí només proporciona feina al pare i al germà gran.
Qui anava a dir que 175 anys, i cinc generacions després, estaríem davant d’un laboratori farmacèutic líder i consolidat a nivell nacional i internacional.
Han passat vint-i-dos anys des que entrà com a “noi per a tot” a la drogueria d’en Vilaclara.
Durant aquest temps ha recorregut tots els escalons: aprenent, dependent i encarregat. Amb una moderada estabilitat econòmica, molta feina a les espatlles i experiència suficient, compra la botiga i comença a regentar el negoci.
Es casa amb Josefina Uriach Vallès, el matrimoni té onze fills, dels quals només quatre arribaran a ser adults: tres homes, Joaquín, Francico i Trinidad, i una dona, Carmen.
La primitiva drogueria de la Plaça del Born s’ha quedat petita i l’empresa es trasllada al número vint del carrer Montcada.
El nou edifici compta amb amples naus a sota per emmagatzemar i un pis superior, que la família ocupa com a vivenda. No és un edifici qualsevol, sinó el Palau Dalmases, un dels esplèndids palaus que flanquegen un dels carrers més importants de la Barcelona medieval.
Juan Uriach Feliu s’associa amb el llicenciat en Farmàcia Joaquín Alomar Font creant la societat Alomar i Uriach, per al comerç de drogues.
La prosperitat del negoci fa pensar a Uriach en les grans avantatges de comptar amb la col·laboració d’un especialista, amb el que poder potenciar la vessant científica del negoci. L’acord és ràpid i els conduiex a la creació d’una societat, amb preparats que cobrien pràcticament la totalitat de l’espectre farmacològic de l’època. També exportaven productes a les colònies, principalment a Àfrica i Amèrica.
El Diari de Barcelona de l’11 d’octubre d’aquest mateix any, en la seva edició de la tarda publica una resenya dels estralls causats per l’incendi declarat, aquell mateix matí, als magatzems dels Uriach: ““La parte de éste que da a la calle de Moncada conserva aún la estantería y el mostrador todo chamuscado; las piezas interiores están completamente quemadas, incluso los techos de los pisos superiores; los géneros del gran almacén que da a la calle de los Baños Viejos se han salvado, algunos deteriorados, trabajándose esta mañana en sacar los que lo están menos…”
Poc abans de vèncer el contracte de la societat Alomar i Uriach, traspassa Joaquín Alomar Font. Uriach, un cop complerts els tràmits legals (compr la seva part a la vídua de l’Alomar), es queda com a únic propietari i s’extingeix la societat. En el seu lloc en crea una altra: J. Uriach y Cía.
La nova estructura del negoci i el seu evident auge impulsen Uriach a donar diferents enfocaments a l’educacíó dels seus fills: Joaquín seguirà les seves mateixes passes: allunyat dels estudis superiors, es veu obligat a treballar durament per fer-se càrrec del negoci, començant com a aprenent. Francisco i Trinidad seran farmacèutics. Així, reforça tant la gestió comercial com la direcció tècnica de la companyia.
L’empresa funda el seu primer laboratori que s’instal·la al carrer del Baluard número 28, a la Barcelona.
El primogènit, Joaquín, és qui pren la decisió empresarial de crear el laboratori, decideix el capital inicial i n’escull la seva ubicació. No obstant, La Barceloneta presenta inconvenients importants, i decideixen traslladar el laboratori a Sant Martí de Provençals, un poble proper a Sant Andreu de Palomar, d’on havia nascut el fundador. Compren el terreny d’aproximadament uns 5.000 metres quadrats, on aixecaran les naus al carrer Degà Bahí.
Degut a l’augment de la producció i la necessitat d’emmagatzemar els productes estrangers que Uriach distribueix en exclusiva.
Els laboratoris italians Wasserman, una de les indústries més importants d’Europa de l’època, accepta la col·laboració d’Uriach y Cía a condició de disposar d’instal·lacions de magatzem pròpies. A més de la Wasserman, Uriach adquereix compromisos idèntics amb Charles Chanteaud, Pagliano, Bishop, Falieres… Són productes de l’època.
La prosperitat comercial aconsellen un nou trasllat. Suposa abandonar la Barcelona antiga per la moderna i pròspera de l’Eixample. De nou, en un enclavament privilegiat i estratègicament ben situat, en un edifici únic i en propietat, amb el magatzem més gran de tot l’Eixample. A la planta baixa se situaren els despatxos, el magatzem, venda al detall i al major; i als pisos superiors les vivendes unifamiliars en lloguer que, amb el continu creixement de l’empresa, aviat passaren a ser oficines. L’empresa ja tenia 60 treballadors.
Uriach troba una sèrie de productes que consoliden definitivament el seu prestigi i que, al popularitzar-se, fan famosa la marca.
De tots ells, la Fosfatina n’és el rey, la farina xocolatada de patent francesa fabricada al laboratori de Sant Martí de Provençals, del qual el seu procés supervisaven dos tècnics francesos.
Es consoliden els contactes amb la firma francesa A. Bailly, aconseguint Uriach la representació a Espanya de la companyia, amb especialitats com Pulmoserum i Opobyl, i es comença a fabrica Urasaptine, de la firma francesa Rogier, que fins llavors era d’importació.
L’empresa es transforma en societat anònima, seguint així el corrent comercial més modern.
Passa a anomenar-se J. Uriach y Cia, S.A., amb una indefinida duració de temps. El Consell d’Administració de la nova societat el composen: Joaquín Uriach y Uriach, president; Francisco Uriach Uriach, Trinidad Uriach Uriach y Juan Uriach Tey, vocals; Clemente Gracia Rovira, secretari.
Marquen la dècada dels 30 productes populars com Magnesia Bishop’s i la Sal de Fruites Bishop’s. En aquest moment Uriach representa ja a un centenar de laboratoris nacionals i estrangers i distribueix més de mil productes.
El decret de Colectivització i de Control Obrer d’Indústria i Comerç, que prepara el conseller Josep Tarradellas i promou la Generalitat, fa perdre a Uriach la propietat de l’empresa.
L’empresa passa a ser “Uriach Empresa Colectivizada”. No obstant, els obrers, nous propietaris, nomenen director a Juan Uriach Tey, en un general reconeixement de la seva preparació tècnica i comercial.
La plantilla es redueix al 50 per cent. Amb això disminueix l’activitat de la firma, amb les dificultats sobrevingudes de subministre d’energia i matèria prima.
Tot i així, l’activitat comercial d’Uriach segueix desenvolupant-se, tal i com queda documentat en la relació de repartiments farmacèutics procedents d’organisme oficials. Com a curiositat, al 1938 Uriach va distribuir 7.500kg d’oli de fetge de bacallà.
Finalitzada la guerra, la família Uriach recupera l’empresa i reprèn, immediatament, la seva activitat comercial.
Juan Uriach Tey, torna a fer-se càrrec de la societat. Partint del no-res, regenerant el negoci a partir de la venda de comestibles i ultramarins que es guardàven als subterranis dels magatzems de la seu del carrer Bruc.
Juntament amb Juan Uriach Tey i els seus cosins, Josep Mª i Lluís Uriach Balarí, la tecera generació s’encarregarà de potenciar la investigació com a eix del que serà la futura industria farmacèutica.
Fundació d’una nova empresa, Institut Farmacològic Experimental, S.A., amb la marca comercial Biohorm.
Amb aquesta solució ràpida i eficaç, que neutralitza el caos econòmic regnant, s’obre un nou horitzó empresarial viable i d’ampli futur per a Uriach. Es crea un centre d’investigació incorporant els mètodes més avançats del moment.
Biohorm necessita trobar productos propis que es converteixen en un fàrmac estrella. L’any 1945 es llençarà al mercat el medicament Nicohepatocyn (regulador del fetge i laxant), més tard acoseguiran un gran prestigi el Biodigest (regula l’aparell digestiu infantil), Lipograsil (tractament natural de l’obesitat), i la Biodramina (anti-mareig).
Als 24 anys d’edat, s’incorpora a la societat Juan Uriach Marsal que s’havia llicenciat en Farmàcia el 1953, amb premi extraordinari.
Serà en aquest període quan accedeix a treballar a l’empresa la quarta generació i qui serà el primer doctor en Farmàcia a arribar a la presidència, Juan Uriach Marsal. La seva formació científica marcarà tots la seva trajectòria professional. Amb aquesta incorporació, l’orientació investigadora s’accentuà encara molt més amb la síntesis de noves substàncies que suposaran la producció de nous i millors medicaments.
Sorgeix la idea de crear una línia autònoma i autofinançada d’investigació fruït del treball en equip de farmacèutics, metges, químics, bioquímics i veterinaris.
Una altra vessant potenciada per Juan Uriach Marsal va ser l’expansió exterior, establint la primera delegació a l’estranger (Lisboa) i obrint nous mercats en altres continents.
Biohorm inicia la preparació d’especialitat veterinàries.
Al principi es crea una línia de farmacològics que té com a primer exponent els nitrofuranos per l’aplicació animal, seguint els antibiòtics, vacunes, desinfectants, etc. fins a completar un ampli vademècum i consolidant any rere any la seva presència al mercat amb nous llançaments.
S’inicia la construcció de l’edifici de la nova seu central.
En els mateixos terrenys de Sant Martí de Provençals on a finals de segle s’havia aixecat el petit laboratori inicial, s’executa el projecte de l’arquitecte Manuel Ribas Piera, que fou reconegut com una de les obres destacades de l’arquitectura barcelonesa dels anys 50. La façana principal dóna al carrer Degà Bahí.
Finalitza la construcció de l’edifici de la nova seu centra, i s’estructura el Departament d’Investigació d’Uriach.
La primera línia de treball es dirigeix al camp dels antidiabètics orals, però a partir d’aquell moment Uriach seguirà invertint en el seu centre d’investigació, amb nous laboratoris, instrumental i, en especial, més investigadors.
En aquesta data s’erigeix a Sant Fost de Campsentelles el centre de matèries primes a càrrec de l’insigne arquitecte Ribas i Piera, el mateix que va construir l’edifici de Degà Bahí. La planta comença a estar operativa l’any 1970.
El desenvolupament de la indústria farmacèutica es basa també en la producció de matèries primeres per tal de garantir el subministre i qualitat de substàncies destinades a la producció. La Divisió de Química Fina d’Uriach, que posteriorment va passar a anomenar-se Urquima, S.A., neix amb l’objectiu de servir el mercat global de productes genèrics. Pràcticament el 100% de la seva facturació prové de l’exportació.
Per una banda desenvolupa, sintetitza i produeix industrialment substància actives (APIs) que subministra a fabricants de genèrics. Els productes s’escullen pensant principalment en els mercats dels Estats Units i d’Europa i es fabriquen seguint estrictament les normes GMP. La fàbrica de Sant Fost de Campsentelles està inspeccionada i autoritzada per la FDA.
A l’hora de desenvolupar i comercialitzar els productes es tenen sempre en compte les patents originals i, en alguns casos, s’han desenvolupat processos no infringents que han donat orígen a patents pròpies.
J. Uriach y Cía obté el Premi Laude al laboratori farmacèutic que realitza la tasca investigadora més destacada.
El guardó, que es concedeix per votació de tot l’estament mèdic i farmacèutic, constitueix el reconeixement públic de l’activitat investigadora d’Uriach en el camp dels antidiabètics de síntesi, “Glisentida” (Staticum) i en el dels corticoides tòpics, “Flupamesona” (Flutenal).
De la dècada dels 70 són altres molècules d’investigació pròpia, Bronquimucil (infeccions respiratòries) y Eupen (amoxicilina).
En els anys 80 Uriach arriba a una reconeguda activitat investigadora i d’alt nivell tecnològic. Menció especial mereix l’aparició de Disgren, introduint un nou fàrmac, Triflusal, que va arribar a ser un antitrombòtic de referència dins el mercat dels antiagregants plaquetaris. Altres molècules originals del Centre d’Investigació d’Uriach seran flutrimazole (antimicòtic) i Disdolén (nova molècula analgèsica).
Amb motiu de la celebració dels seus 150 anys d’història, la direcció considera que és imprescindible, per ampliar les seves accions d’aprofundiment en les activitats científic-socials en el marc de la comunitat, la creació de la “Fundació Uriach 1838”. Aquesta neix amb la missió de conservar i difondre el patrimoni cultural nacional a través del col·leccionisme d’obres d’art (a nivell familiar), així com per al foment, conservació i difusió de les Ciències de la Salut, a través de la pròpia Fundació.
Uriach entra en el negoci dels medicaments genèrics creant l’empresa Pharmagenus. Finalment, dins de la implantació del nou Pla Estratègic, la companyia va ser traspassada a la multinacional americana Amneal l’any 2014.
El pas a un nivell superior en la producció, desenvolupament, exportació, etc. es donarà amb el trasllat de les oficines, laboratoris, producció i magatzem a una única seu central, ara situada a Palau solità i Plegamans (a excepció de les matèries primeres que continuaran a les instal·lacions de Urquima).
D’aquesta manera, el pas del mil·lenni i l’existència d’una única seu comportaran no només la millora de les instal·lacions, sinó també la facilitat en la comunicació interna, conexions, etc.
Fruit d’anys d’investigació, Uriach llança al mercat nacional i internacional un nou antihistamínic d’última generació, amb una presència internacional en més de 70 països arreu del món.
Actualment, la Rupatadina es troba dins dels principals mercats d’antihistamínics del món, com Japó i Canadà.
Es produeix el canvi a la cinquena generació familiar formada per Joan, Marta, Javier, Enrique i Joaquín passant la Presidència a Enrique Uriach Torelló.
Paral·lelament Uriach compra els Laboratoris Diviser-Aquilea doblant el seu negoci de Consumer Health passant a ser una línia amb una facturació de 17 milions d’euros.
Companyia dedicada al descobriment i desenvolupament de molècules enfocades cap a les patologies autoimmunes i de la inflamació. La seva aparició correspon a una spin-out de la unitat de R+D d’Uriach, suposant una veritable novetat en el sector farmacèutic. Les instal·lacions van ser inaugurades pel Príncep d’Astúries.
Aliança estratègica d’Uriach amb Galènica, creant Vifor Uriach Pharma, una Joint Venture. Aquesta aliança permetrà maximitzar la comercialització dels productes actuals i preparar futurs llançaments dins el mercat hospitalari espanyol, focalitzant-se en la comercialització de les teràpies de reemplaçament de ferro.
L’any 2012, la companyia suïssa Galènica compra el 100% del capital d’Vifor Uriach Pharma.
Després de més de 170 anys de gestió per part de la Família Uriach, s’implementa un nou model de gestió amb la incorporació d’un conseller delegat extern a la família. A partir d’aquest canvi, la Família Uriach assumeix un paper més estratègic supervisant els seus negocis a través del Consell de Família i el Consell d’Administració, del que Joaquín Uriach Torelló n’és el President.
També, Urquima signa un acord de joint venture amb l’empresa familiar de química fina anomenada Sunlight Pharmaceutical. Aquest acord va permetre disposar d’una plataforma al mercat asiàtic per desenvolupar més efectivament el negoci de Química Fina.
En plena transformació estratègica i organitzacional es duu a terme la consolidació de la cinquena generació al capdavant d’Uriach. En aquest canvi d’etapa, se celebra del 175 aniversari de la fundació del primer laboratori espanyol.
En aquest moment es posa en marxa el nou Pla Estratègic 2013-2017 que té com a objectius principals el creixement del negoci, així com la consolidació de la transformació estratègia dels últims anys.
Uriach finalitza la compra de la marca de nutricosmètica Innovage als Laboratoris Phergal i l’adquisició de l’Halibut, la històrica marca per a les irritacions de la pell.
S’inicia així, una nova etapa de creixement d’Uriach, que donarà lloc a noves inversions i compres importants per seguir creixent i consolidar l’expansió internacional.
En aquest any es tanquen dues fites importants que marcaran les pròximes dècades a Uriach. D’una banda, s’adquireix la farmacèutica italiana Laborest, una companyia líder en el mercat dels food supplements i, també, s’inicia l’activitat comercial pròpia a Portugal amb una petita xarxa de delegats comercials. I, per l’altre costat, Uriach es fa amb la marca Fisiocrem, una crema natural per als músculs i lligaments, amb un fort potencial de creixement.
Amb el nou pla estratègic en marxa, i amb bons resultats, Uriach fa una aposta decidida amb l’objectiu d’esdevenir una gran companyia de Consumer Health de referència a Europa, professionalitzada i mantenint l’esperit familiar propi.
L’adquisició d’una empresa estrangera suposa un gran salt en la internacionalització d’Uriach i una transformació cultural i organitzativa que farà evolucionar el negoci per seguir, pas a pas, amb fermesa i decisió durant molts anys més.
Des d'aquest panell de configuració vostè pot configurar l'ús de les cookies de la pàgina web. Per a més informació consulti la nostra Política de Cookies
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Les cookies publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes cookies fan un seguiment dels visitants a través de llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font de trànsit, etc.